2025 • CONEIXEMENT

Àrea de recerca i innovació

Recerca i innovació

Durant aquest any, hem continuat desplegant una estratègia de recerca i innovació orientada a generar coneixement d’alt valor, reforçar les aliances institucionals i promoure la transferència efectiva dels resultats científics a la pràctica clínica i social. Aquesta aposta permet avançar en models d’atenció més personalitzats, innovadors i basats en l’evidència, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat d’origen neurològic i aportar valor al conjunt del sistema de salut i social.

La confluència entre l’Hospital Especialitzat -Centre d’Excel·lència- i l’Institut Universitari de Neurorehabilitació -Centre de Coneixement- permet optimitzar la generació i transferència de nous coneixements en aquest àmbit especialitzat de la ciència.

Per ser un Referent Internacional en Neurorehabilitació, l’Institut Guttmann treballa generant i transmetent nous coneixements i innovació contínua en les tècniques, procediments i tecnologies pròpies del seu àmbit de coneixement científic i de la neurociència en general, mitjançant l’impuls d’una xarxa de cooperació oberta a la participació d’altres centres d’excel·lència, universitats, centres tecnològics, empreses i entitats, nacionals i internacionals.

PROJECTES COMPETITIUS

En relació als projectes competitius i amb finançament aliè cal destacar que l’any 2025 hem presentat 49 propostes a convocatòries competitives per al finançament de projectes de recerca i innovació, adreçades a diferents organismes nacionals i internacionals.

Pel que fa a l’àmbit geogràfic, les convocatòries s’han distribuït de la següent manera:

  • Catalunya: 31% (15 sol·licituds)
  • Espanya: 45% (22 sol·licituds)
  • Internacional: 24% (12 sol·licituds)

D’aquestes 49 propostes, 13 convocatòries han estat concedides (26,53%).

Entre els projectes concedits durant el 2025, destaquen:

  • HybridNeuro, noves metodologies per a la neurorehabilitació del moviment. Projecte europeu orientat a desenvolupar noves metodologies en neurorehabilitació basades en l’anàlisi integrada de l’activitat cerebral i muscular. Guttmann ha realitzat la validació clínica de la tec- nologia amb registres d’EEG, electromiografia d’alta densitat, força i moviment. La participació en HybridNeuro reforça el posicionament de Guttmann en xar- xes europees d’excel·lència i la innovació translacional en neurorehabilitació. És un projecte europeu coordinat per la Universitat de Maribor. S’ha fet un pilot amb 18 pacients finalitzats.
  • NeuroFlex, projecte de recerca aplicada finançat per AGAUR – Indústria del Coneixement Producte 2024, per promoure la rehabilitació de la mà i els dits mitjançant un exoesquelet intel·ligent controlat per EMG.
  • AURA– Advanced Unintrusive Remote health Assessment. Projecte en col·laboració amb la UPC per validar tecnologia de radar en la monitorització de variables fisiològiques en 16 pacients (8 amb ictus i 8 amb lesió medul·lar). El protocol ha estat aprovat pel Comitè d’Ètica; l’estudi ha començat al 2025.
  • Barcelona Brain Health Initiative: seguiment, biomarcadors i intervencions personalitzades. Nou seguiment longitudinal presencial dels participants, impulsat pel projecte internacional SpeechDx i centrat en valoracions cognitives i noves mostres de sang per analitzar biomarcadors de malalties neurodegeneratives. També s’ha avançat en els projectes compe- titius toBrainHealth i PrecisePrevent, amb pilots d’intervenció multimodal i promoció d’hàbits saludables.
  • GUTTALÀ. A principis del 2025, es va posar en marxa aquest assistent de català per a professionals de la salut. Aquest projecte, amb una micro ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha culminat la seva primera fase com a aplicació web operativa. Tindrà continuïtat en el projecte Guttalà 2.0.
  • Hem continuat treballant en els projectes anteriors com: PARTICIPA, completant la 3ª onada de seguiment longitudinal de barreres i facilitadora.
  • Prehabilitació per reduir les seqüeles de la cirurgia de tumors cerebrals. Iniciativa de recerca liderada científicament per Guttmann i finançada per la Fundació Joan Ribas Araquistain. El projecte proposa un programa intensiu i personalitzat abans de la cirurgia de tumors cerebrals, combinant neuromodulació no invasiva i entrenament motor, cognitiu o del llenguatge per afavorir la plasticitat cerebral i reduir seqüeles funcionals. Un grup de 36 pacients han completat amb èxit el protocol, que ha confirmat la seva viabilitat i seguretat, amb resultats preliminars d’eficàcia prometedors.
  • Recerca clínica sobre sòl pelvià en pacients neurològics. Projecte impulsat per professionals de Guttmann Barcelona per analitzar l’impacte de les disfuncions del sòl pelvià en la qualitat de vida de persones amb patologia neurològica, una problemàtica freqüent però sovint infraavaluada. L’estudi preveu una mostra de 40 pacients i combina una fase observacional amb una intervenció de fisioteràpia especialitzada que inclou entrenament muscular, neuromodulació i reeducació funcional.

Guttmann és una de les institucions fundadores de la Red Interdisciplinar Salud Cerebral, Salud Mental y Bienestar (RISCEMB), que ens va constituir formalment el 27 de maig de 2025 arran de la iniciativa del grup Neurociencia del Bienestar de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Sevilla. Guttmann s’hi ha adherit a través de la seva línia de recerca de Salut cerebral i envelliment, encapçalada per la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), un projecte de recerca que té com a objectiu conèixer i entendre com poder preservar la salut cerebral al llarg del temps mitjançant els hàbits de vida modificables.  

En un context global marcat per l’increment dels trastorns cerebrals i de salut mental, la xarxa neix amb l’objectiu d’articular una resposta científica, col·laborativa i basada en l’evidència que permeti afrontar aquests desafiaments des de les seves arrels neurobiològiques fins a les seves dimensions psicosocials, ambientals i culturals. RISCEMB està integrada per investigadors i investigadores de referència en els camps de la neurociència, la psicobiologia, la psicologia, la psiquiatria, la neurologia, l’educació, l’arquitectura, la salut pública, l’enginyeria i les tecnologies aplicades a la salut mental. 

La xarxa pretén esdevenir un referent nacional i internacional en l’estudi i promoció del benestar a través de la neurociència aplicada, impulsant noves formes d’intervenció basades en el coneixement del cervell humà i la seva interacció amb els contextos socials, tecnològics i ecològics. Com a plataforma interdisciplinària, treballarà en el desenvolupament i implementació de tecnologies innovadores, el disseny i avaluació d’entorns saludables, la promoció i formació de d’investigadors, la transferència de coneixement a la societat i la contribució al disseny de polítiques públiques basades en l’evidència. 

L’Institut Guttmann treballa principalment en 5 línies estratègiques de recerca.

Indicadors destacats de recerca i innovació

Pel que fa als projectes i estudis d’innovació, durant el 2025 en destaquem:

  • Guttalà: A principis del 2025, s’ha posat en marxa Guttalà l’assistent de català per a professionals de la salut de l’Institut Guttmann. Aquest projecte amb una micro ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha culminat la seva primera fase com a aplicació web operativa, amb un model de traducció personalitzat a partir d’informes mèdics anonimitzats i amb l’objectiu de poder ser integrat a la història clínica electrònica.  
  • Guttalà 2.0. Durant el 2025, hem obtingut una nova ajuda del Departament de Cultura per donar-li continuïtat i escalar-lo, implementant un nou model de transcripció de veu que permeti als professionals dictar textos i així facilitar la introducció d’informació en sistemes de la nova HCE com el Pla terapèutic.  
  • IA aplicada arran dels “Cafès de les idees”. Com a resultat del procés participatiu per detectar casos d’ús de la IA a Guttmann, hem posat en marxa dues línies principals: 
  • Validació d’un xatbot per resoldre consultes freqüents que arriben a l’Àrea de Persones. 
  • Estudi d’anàlisi de causes d’accidents laborals i model de predicció de baixes (recurrència i durada) per millorar la prevenció i la planificació. 
  • Open Innovation Challenge – Health Revolution Congress (en col·laboració amb ACCIÓ): Com a resultat del repte d’innovació oberta platejat en el marc d’aquest congrés, hem establert col·laboracions amb les empreses Vitalera i Improfit per desplegar la primera prova pilot de monitorització 24/7 de variables en pacients neurològics a Guttmann Barcelona. Aquest pilot ens permetrà validar el model d’atenció digital contínua i avaluar-ne l’acceptació, la qualitat de dades i la utilitat clínica. 
  • Innomed: L’Institut Guttmann ha participat a la 2a edició (2025) del programa, una iniciativa que integra set centres sanitaris i de recerca del nord de l’àrea metropolitana de Barcelona: l’Institut Guttmann, el Consorci Sanitari del Maresme, l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), IrsiCaixa i el Institut de Recerca Josep Carreras. En aquesta edició, Guttmann hi ha presentat dos projectes: NeuroRelief VR, una solució per al tractament del dolor crònic que combina neuromodulació amb tDCS i realitat virtual, i RodAlert, un dispositiu per a cadires de rodes manuals que detecta obstacles i indueix respostes sensoriomotores per millorar la percepció espacial. Aquests projectes exemplifiquen el compromís de l’Institut Guttmann amb la innovació aplicada en neurorehabilitació i salut digital dins de l’ecosistema Innomed. 
  • Dins l’àmbit d’innovació, cal destacar que durant aquest 2025 s’han s’ha començat el procés per a transferir els resultats de dos projectes. S’ha comptat amb assessorament legal i de negoci per establir les bases de creació de dues spin-offs: una vinculada a Guttmann Cognitest i una altra al projecte NeuroRecovery. Aquest desplegament marca un pas endavant per convertir el coneixement generat en solucions que aportin valor diferencial, ajudant a accelerar la transferència dels resultats a la pràctica clínica. Per a l’organització, aquesta via de transferència (spin-off) diversifica les fonts d’ingressos, reforcen la sostenibilitat a mig termini i enforteixen l’ecosistema d’innovació amb nous socis industrials i clínics. També milloren l’impacte social i el posicionament institucional, tot assegurant estàndards de qualitat, ètica i governança que permeten reinvertir el retorn en nova recerca i en millores del servei. 
DONACIONS A LA RECERCA 2025
TOTAL FONS PRIVATS PER RECERCA723
Convocatòries competitives Fundacions Privades69
Convenis i donacions d’empreses654
APLICACIÓ A PROJECTES
Projecte Prehabilitació296
Projecte SpeechDx148
Projecte Neurorecovery130
Marató TV3: Projecte depressió62
Projecte BBHI39
Projecte dolor neuropàtic31
Altres projectes de recerca17
(dades en milers d’euros)

Recerca Social

  • Projecte PARTICIPA:

A finals de l’any 2025, el Projecte Participa registra un total de 2.689 persones inscrites.

Fins ara s’han completat 19.436 qüestionaris, una xifra que evidencia un alt nivell d’implicació per part de les persones participants. D’aquest total, 118 qüestionaris corresponen a la modalitat de lectura fàcil, dissenyada per garantir l’accessibilitat cognitiva i facilitar la participació de persones amb diferents necessitats de comprensió.

Enguany s’ha decidit posar en marxa la tercera onada de qüestionaris, que consisteix en l’aplicació, per tercera vegada, dels mateixos instruments utilitzats anteriorment. L’objectiu és analitzar l’evolució de les dades al llarg del temps, així com identificar i avaluar possibles canvis en les experiències i necessitats de les persones participants.

Fins a la data, els fòrums del Projecte Participa acumulen un total de 1.693 publicacions, distribuïdes en 374 temes. Aquestes xifres reflecteixen un nivell significatiu d’interacció entre les persones participants al llarg del projecte, així com l’interès per compartir experiències, dubtes i recursos dins de la comunitat del projecte.

Presentacions de resultats del projecte a diversos fòrums:

  • XII Jornadas Científicas sobre Investigación en Personas con Discapacidad, celebrades a Salamanca del 12 al 14 de març de 2025. Va presentar resultats la investigadora Blanca Cegarra a través d’una comunicació i un pòster.
  • El 16 de setembre de 2025, el Projecte Participa va ser presentat a l’alumnat de batxillerat de l’escola Salesians de Sarrià. La presentació va anar a càrrec de la investigadora d’Alina Ribes. Durant la sessió es va exposar la finalitat del projecte i la seva rellevància social, amb l’objectiu d’apropar l’alumnat a iniciatives centrades en l’àmbit de la discapacitat i de promoure una societat més inclusiva.
  • Al novembre de 2025, l’Investigador Principal, Joan Saurí, va presentar resultats del projecte Participa al WeMind International Forum, un esdeveniment celebrat al World Trade Center de Barcelona.

Publicacions del projecte durant l’any 2025:

  1. Títol: Una aproximació centrada en la persona a la personalitat de tipus D, la resiliència i l’autoeficàcia: associacions amb la participació social de les persones amb discapacitat.

Referència:
Cattaneo, G., Cegarra, B., Ribas, A., Solana Sánchez, J., & Saurí, J. (2025). A person-centered approach to Type-D personality, resilience, and self-efficacy: Associations with social participation among people with disabilities. Social and Personality Psychology Compass, 19(6), e70070. https://doi.org/10.1111/spc3.70070

L’article analitza la relació entre diferents característiques psicològiques —la personalitat de tipus D, la resiliència i l’autoeficàcia— i la participació social de les persones amb discapacitat. A partir de dades de dues cohorts longitudinals, l’estudi identifica tres perfils psicològics: un perfil de risc, caracteritzat per més presència de personalitat de tipus D i nivells més baixos de resiliència i autoeficàcia; un perfil neutre; i un perfil protector, amb més resiliència i autoeficàcia i menys trets de personalitat de tipus D. Els resultats mostren que aquests perfils s’associen amb diferents nivells de participació social, i que el perfil protector es relaciona amb una participació més elevada. L’article conclou que els factors psicològics són importants per comprendre la participació social i poden ser una línia d’intervenció per reduir l’aïllament i promoure la inclusió de les persones amb discapacitat.

  • Títol: Superar barreres des d’una mirada interseccional: retorn al treball i participació laboral de les persones amb lesió medul·lar a Espanya.

Kapanadze, M., Codern-Bové, N., Cegarra Dueñas, B., & Saurí Ruiz, J. (2026). Overcoming barriers through an intersectional lens: Return-to-work and work participation of people with spinal cord injury in Spain. Disability and Rehabilitation, 48(10), 3033–3048. https://doi.org/10.1080/09638288.2025.2568569

L’article analitza les barreres i els facilitadors que condicionen el retorn al treball i la participació laboral de les persones amb lesió medul·lar a Espanya en el context posterior a la COVID-19. Mitjançant un disseny qualitatiu fenomenològic i tres grups focals amb 17 participants, l’estudi recull les experiències de persones amb lesió medul·lar en relació amb l’accés, el manteniment i la qualitat de la participació laboral.

Els resultats identifiquen tres grans eixos: els factors interseccionals que incrementen el risc d’atur i precarietat, especialment entre persones joves, dones i persones migrades; la manca de serveis post rehabilitadors i de planificació del retorn al treball; i la necessitat de reformes polítiques que garanteixin suports, adaptacions i entorns laborals inclusius. L’article destaca també la importància del teletreball, les tecnologies d’assistència, els horaris flexibles i l’acompanyament legal, administratiu i vocacional.

L’estudi conclou que calen programes personalitzats de retorn al treball, amb una perspectiva interseccional i interprofessional, per reduir les barreres estructurals i afavorir una participació laboral significativa, inclusiva i sostenible de les persones amb lesió medul·lar.

  • Títol: L’oci no és un privilegi, és un dret.

Blanca Cegarra i Alina Ribes (2025, 19 de maig). L’oci no és un privilegi, és un dret. Social.cat, El diari digital de l’acció social. https://www.social.cat/opinio/23189/oci-no-es-privilegi-es-dret

L’article defensa que l’oci és un dret fonamental i no un privilegi, especialment en el cas de les persones amb discapacitat. Les autores expliquen que el temps d’oci contribueix al benestar, al desenvolupament personal, a la construcció de la identitat i a l’enfortiment dels vincles socials. Tot i això, moltes persones amb discapacitat continuen trobant barreres físiques, socials i econòmiques que limiten la seva participació en activitats quotidianes com anar al cinema, practicar esport, viatjar o participar en excursions.

A partir de les evidències del Projecte Participa, l’article posa de manifest la manca d’accessibilitat universal en molts espais d’oci, la insuficiència de recursos econòmics i la falta de serveis de suport. També recorda que la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix el dret a participar, en igualtat de condicions, en la vida cultural, recreativa, esportiva i d’esplai. El text conclou que cal avançar cap a un model d’oci inclusiu, accessible i comunitari, que garanteixi la participació real de totes les persones.

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA 2025

Aquest 2025 els professionals de l’Institut Guttmann han publicat 50 articles en revistes científiques indexades.

Pel que fa a publicacions, destaquem per aquest 2025 tres articles en revistes d’alt impacte que exemplifiquen la qualitat i la visibilitat internacional de la recerca: un assaig clínic fase 2b publicat a The Lancet Neurology sobre anticossos intratecals anti-Nogo-A en lesió medul·lar cervical aguda; un estudi a Nature Mental Health que identifica perfils psicològics associats a patrons diferencials de salut mental, cognitiva i cerebral en l’envelliment; i una anàlisi a Nature Medicine que reavalua el paper de l’educació en el declivi cognitiu i l’envelliment cerebral. 

També pel que fa a la producció científica, aquest any s’han defensat 2 Tesis Doctorals vinculades a l’Institut Guttmann. Marco Antonio Raya ha defensat la seva tesi en el marc del programa de doctorat de la Universitat de Vic, dins de la nostra línia de recerca social. Per altra banda,  María Ramoneda ha defensat la seva tesi al programa de doctorat de la Universitat Ramon Llull, dins de la nostra línia de rehabilitació funcional. Ambdós han obtingut la màxima qualificació possible (Excel·lent Cum Laude). 

Articles publicats en revistes indexades:


Articles publicats en revistes no Indexades:

  • Aproximación gradiental a la organización funcional de la corteza prefrontal humana: más allá de la hipótesis modular
    • A. García-Molina
    • Cuadernos de Neuropsicología. 2025;19(2): 9-18
  • La valuosa tasca de les persones voluntàries dins d’un hospital especialitzat en neurorehabilitació
    • Laura Pla
    • Social.Cat – opinió. 22559 – 14/02/2025
  • Recuperar-se d’un ictus a la vellesa: perfils clínics i resultats funcionals
    • Sergiu Albu. Hatice Kumru.
    • Divulga UAB – 30/05/2025
  • Incidencia de disreflexia autonómica y evaluación del conocimiento enfermero en un centro de neurorrehabilitación
    • Maria Caminal, Elena Hernández, Montse Morcillo.
    • Revista ENFURO, Asociación Española de Enfermería en Urología
    • Núm. 148, julio 2025, ISSN: 2695-5172 e-ISSN: 2695-5180
  • L’esport a l’Institut Guttmann 1965-2025
    • Josep Medina
    • Institut Guttmann 2025. ISBN 9788409696635
  • PREdictors of COVID-19 OUtcomeS (PRECIOUS): Protocol for a systematic review-informed individual participant data meta-analysis of long-term outcomes after COVID-19 (Version 2) [Preprint]
    • PRECIOUS GROUP:  Ali, M., & Campbell, P. (Sergiu Albu)
    • OSF Preprints. (2025, August 11)
  • Marco de actuación enfermera en los cuidados avanzados de la persona con disfunción intestinal
    • Mireia Navarro (Grupo de Trabajo de Cuidados en Disfunción Intestinal)
    • Instituto Español de Investigación Enfermera y Consejo General de Enfermería de España. 2025, ISBN: 978-84-09-67318-6
  • L’oci no és un privilegi, és un dret
    • Alina Ribes & Blanca Cegarra
    • Social.Cat – opinió. Diversitat funcional, Drets Humans. 23189 – 19/05/2025
  • Des d’un lloc privilegiat dins el sistema sanitari: l’abordatge dels determinants socials en salut
    • Sandra López
    • Social.Cat – opinió. Salut. 24137 – 14/11/2025
  • Treball social sanitari: acompanyar en temps de precarietat
    • Marina Sabaté
    • Social.Cat – opinió. Salut, Acció Social. 23467 – 14/08/2025