A continuació es presenten els resultats dels pacients amb lesió medul·lar que l’any 2021 van finalitzar el seu procés neurorehabilitador a l’Institut Guttmann i que són majors de 16 anys. D’altra banda, s’aporten dades de pacients que venen a les revisions integrals periòdiques.
Resultats a l’Alta Clínica. Pacients amb Lesió Medul·lar
Durant el 2021, varen finalitzar el seu procés neurorehabilitador 266 pacients adults amb lesió medul·lar, dels quals el 42 % presentava una paraplegia, el 26 % una tetraplegia i el 33 % altres patologies (Guillain-Barré, miopaties, Síndrome post-pòlio, etc.).
| Tipus de Lesió | ||
| Paraplegia completa | 29 | 11% |
| Paraplegia incompleta | 83 | 31% |
| Tetraplegia completa | 11 | 5% |
| Tetraplegia incompleta | 55 | 21% |
| Altres (Guillain-Barré, miopaties, Síndrome post-pòlio, etc.) | 87 | 33% |
| Total | 266 |
El nivell d’estudis més freqüent entre la població atesa aquest any és la secundària (39,6%), seguit dels estudis primaris (28,6%) i superiors (28,0%). L’edat mitjana fou de 53 anys i la majoria van ser homes (65%). En el 60 % dels casos l’origen de la lesió és de caràcter mèdic, envers un 40 % que té un origen traumàtic.
Població per gènere
Origen de la lesió
Entre els pacients donats d’alta el passat 2021, el 4,7% van ser reingressos per complicacions (prèvies als 2 anys des de l’alta assistencial). Les principals complicacions ateses derivades de la discapacitat han estat de tipus urològic i traumatològic.
Situació psicosocial
Un cop finalitzat el procés rehabilitador, el 91 % dels pacients ha retornat al seu domicili habitual o a un nou domicili, mentre que un 9% ha requerit d’una alternativa institucional de caràcter transitori o definitiu. Durant els darrers 10 anys, aquest percentatge s’ha mantingut estable amb mínimes variacions (mitjana de 90 %).
Si analitzem la situació de convivència a l’ingrés i a l’alta, s’observen algunes variacions. Augmenten els casos de les persones que tornen a viure amb els seus pares o altres familiars propers després de l’alta i s’incrementen especialment aquells casos que han d’ingressar en una institució. Per altra banda, disminueixen els casos de convivència amb la parella o companys de pis, així com les persones que viuen soles.
Des de l’Institut Guttmann també duem a terme la valoració sociofamiliar del pacient, que ens ajuda a detectar situacions de risc social i a realitzar una intervenció adequada a les necessitats socials de cada pacient. Segons dades de l’any 2021, en el 45,4% dels casos ha millorat la situació sociofamiliar del pacient a l’alta, en el 40,3% es manté i en el 14,3% empitjora.
La majoria dels pacients tenen lleus dificultats socials tant a l’ingrés com a l’alta, sent una petita part els que presenten greus dificultats.
Millora de la qualitat de vida
D’acord amb la Organització Mundial de la Salut (OMS), la Qualitat de Vida (QdV) és “la percepció que un individu té de la seva posició en la vida en el context de la cultura i del sistema de valors en els quals viu, i en relació amb els seus objectius, les seves expectatives, estàndards i inquietuds”.
És un concepte ampli que inclou la salut física de la persona, el seu estat psicològic, el nivell d’independència, les seves relacions socials, les creences personals i la seva relació amb el context. Des de l’Institut Guttmann, treballem de manera transversal i des de la interdisciplinarietat per millorar la qualitat de vida dels nostres pacients.
Per a obtenir informació sobre la percepció de la QdV dels nostres pacients, utilitzem l’ítem 1 de l’escala WHOQOL-BREF, qüestionari de qualitat de vida de la OMS. A partir de la pregunta “Com puntuaries la teva qualitat de vida?” els subjectes responen a partir d’un format de resposta tipus Likert de cinc punts que oscil·la entre 1 (molt malament), 2 (Poc), 3 (normal), 4 (bastant bé) i 5 (molt bé).
Les dades analitzades evidencien que, després del tractament neurorehabilitador, la percepció de la qualitat de vida (QdV) millora en el 51% dels casos.
Comparació de la percepció de la qualitat de vida a l’ingrés i a l’alta:
Per altra banda, un dels indicadors que pot condicionar el procés rehabilitador i els resultats del mateix és la presencia de malestar emocional reactiu.
L’Escala d’Ansietat i Depressió Hospitalària (HADS), és una escala d’autovaloració que s’utilitza com un instrument per detectar estats de depressió i ansietat en el marc de l’ingrés hospitalari o de les consultes externes. Les sub-escales de depressió i ansietat són també mesures vàlides de la severitat de les alteracions emocionals. Els ítems que componen la sub-escala de depressió estan àmpliament basats en els símptomes centrals de la psicopatologia de la depressió. Els ítems que comprenen la sub-escala d’ansietat estan basats en manifestacions psíquiques de l’ansietat situacional.
A partir d’una anàlisi predictiva de les dades, podem concloure que la presencia de símptomes de depressió a l’ingrés influeix de manera estadísticament significativa la percepció de qualitat de vida a l’alta. D’acord amb aquesta premissa, treballem intensament i de manera personalitzada l’atenció psicològica dels nostres pacients incidint en la millora dels símptomes de depressió i d’ansietat.
Els resultats corresponents a l’any 2021 indiquen una disminució de la simptomatologia de depressió a l’alta respecte a l’ingrés. Aquesta disminució és mínima i probablement tingui molt a veure amb el context actual de pandèmia i de restriccions associades que han condicionat de manera notable el nivell d’activitat, visites de familiars o persones significatives i sortides del centre, entre d’altres.
Pel que fa a l’ansietat, s’observa una disminució en el moment de l’alta respecte a la valoració de l’ingrés. Aquest resultat indica una millora de la simptomatologia ansiosa. En ambdós casos, tant pel que fa a la depressió com l’ansietat, s’observa que la mitja de puntuació tant a l’ingrés com a l’alta no són indicatius de presència de simptomatologia, fet que indica que la majoria de les persones ateses no presenten signes d’ansietat ni depressió durant el procés rehabilitador.
Comparació estat de depressió Ingrés – Alta
Comparació estat de d’ansietat Ingrés – Alta
Millora de l’autonomia funcional
La funcionalitat assolida pels nostres pacients la mesurem amb l’escala internacional Functional Independence Measure (FIM). Els pacients amb LM presenten una millora de la independència funcional de 22 punts a l’alta.
Pel que fa la millora de la funcionalitat motora, la mitjana es situa entorn als 18 punts de millora en els darrers anys.
D’altra banda, també utilitzem l’Spinal Cord Injury Measure (SCIM III), l’escala de valoració funcional que usa el Grup EMSCI (European Multicenter Study about Spinal Cord Injury), associació que integra els millors hospitals de rehabilitació europeus; entre ells, el nostre. Tal com es mostra a la següent figura, els pacients de l’Institut Guttmann incrementen una millora de la seva funcionalitat de 19 punts.
Per últim, un altre indicador relacionat amb la millora de la funcionalitat, és el fet que el 50% dels pacients que van ingressar amb cànula de traqueotomia durant l’any 2021 van aconseguir marxar d’alta sense cànula.
