2021 PACIENTS I FAMÍLIES

Resultats del procés rehabilitador – dany cerebral

Durant el 2021, varen finalitzar el seu procés neurorehabilitador especialitzat i intensiu 393 pacients adults amb dany cerebral, dels quals el 22% era d’origen traumàtic (TCE, traumatisme cranioencefàlic), el 52% d’origen vascular (MVC, malaltia vascular cerebral) i el 26% derivat d’altres patologies. La seva edat mitjana ha estat de 50 anys i la majoria dels pacients són homes (62%).

Tipus de lesióPacients
Traumatisme cranioencefàlic88 (22,4%)
Malaltia Vascular Cerebral204 (51,9%)
Altres causes de dany cerebral101 (25,7%)
Total393 (100%)

Població per gènere

El nivell d’estudis més freqüent entre la població atesa és la secundària (47%), seguit dels estudis superiors i primaris.

Entre els pacients donats d’alta el passat 2021, només el 4,2% van ser reingressos per complicacions (prèvies als 2 anys des de l’alta assistencial). Les principals complicacions ateses derivades de la discapacitat han estat de caràcter traumatològic.

A continuació es presenten els resultats dels pacients que l’any 2021 van finalitzar el seu procés neurorehabilitador a l’Institut Guttmann i que són majors de 16 anys.

Situació psicosocial

Un cop finalitzat el procés rehabilitador, el 91% dels pacients torna al seu domicili o a un nou domicili, només un 9% ha requerit una alternativa institucional de caràcter transitori o definitiu. Aquest percentatge està al voltant del què es ve manifestant els darrers anys (mitjana del 89%).

Si analitzem la situació de convivència a l’ingrés i a l’alta, s’observen algunes variacions. Augmenten els casos de les persones que tornen a viure amb els seus pares o altres familiars propers després de l’alta i s’incrementen especialment aquells casos que han d’ingressar en una institució. Per altra banda, disminueixen els casos de convivència amb la parella, així com les persones que viuen soles.

Per altra banda, avaluem la valoració sociofamiliar del pacient, que ens ajuda a detectar situacions de risc social i a realitzar una intervenció adequada a les necessitats socials de cada pacient. Segons dades de l’any 2021, en el 49% dels casos ha millorat la situació sociofamiliar del pacient a l’alta, en el 42% es manté i en el 9% empitjora.

Els resultats s’han calculat amb l’EVSF-IG, la qual és una adaptació de l’Escala de Valoració Sociofamiliar de Gijón. Aquesta escala ens permet classificar els pacients segons 4 categories (Sense dificultats socials ≤ 5 punts; Lleus dificultats socials de 6 a 9 punts; Importants dificultats socials de 10 a 14 punts i Greus dificultats socials ≥ 15 punts).

Millora de l’autonomia funcional

Per tal de mesurar i avaluar la millora de la funcionalitat, cal distingir entre:

TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC

Dels 88 pacients amb traumatisme cranioencefàlic (TCE) atesos per tractament i rehabilitació, el 76,5% presentava a l’ingrés una afectació greu segons la Glasgow Coma Scale. La seva edat mitjana era de 44 anys.

Una de les escales de valoració de severitat que utilitzem és la Disability Rating Scale (DRS). D’acord amb els resultats obtinguts, podem afirmar que els nostres pacients han passat d’una discapacitat greu a l’ingrés a una discapacitat moderadament greu a l’alta, amb una millora de 6,35 punts de mitjana.

La DRS és una escala dissenyada per a la valoració dels pacients que han patit un TCE moderat sever. La puntuació total de la DRS oscil·la entre 0 (absència de discapacitat) i 29 (estat vegetatiu extrem), per tant quant més baix és el valor de puntuació, millor és la situació funcional del pacient. Es considera la següent classificació en grups: 2-3 discapacitat parcial, 4-6 discapacitat moderada, 7-11 discapacitat moderadament greu, 12-16 discapacitat greu, 17-21 discapacitat extremadament greu, 22-24 estat vegetatiu, 25-29 estat vegetatiu extrem.

MALALTIA VASCULAR CEREBRAL

Els 204 pacients que han rebut l’alta clínica per malaltia vascular cerebral tenien una edat mitjana de 54 anys. Per a valorar la seva funcionalitat, s’administra l’escala de Barthel, on s’ha obtingut una millora mitjana de 34 punts a l’alta del pacient respecte el seu ingrés. Si observem com es distribueixen les mitjanes a la figura següent, els nostres pacients han passat d’una dependència greu a l’ingrés a una dependència moderada a l’alta.

L’Escala de Barthel, àmpliament validada per a aquests pacients, mesura la capacitat d’independència del pacient per realitzar les activitats de la vida diària ‑AVDs-. L‘amplitud de l’escala varia de 0 a 100, essent 0 la dependència total i 100 l’autonomia funcional plena per la realització de les AVDs. S’ha considerat com a referència la classificació de Shah et al, Improving Index for Stroke rehabilitation (J Clin Epidemiol 1989). Aquesta considera els següents grups: 0-20 dependència total, 21-60 dependència greu, 61-90 dependència moderada, 91-99 dependència escassa, 100 independència.

En els darrers anys, s’ha incrementat la millora mitjana en la capacitat per a realitzar les activitats de la vida diària (AVD) a l’alta. La mitjana de millora es situa entorn els 28 punts en els darrers 4 anys, elevant-se fins als 34 punts l’any 2021.

ALTRES CAUSES DE DANY CEREBRAL

Han finalitzat el procés rehabilitador 101 pacients amb altres causes de dany cerebral no traumàtic, derivat de tumors, anòxies, infeccions, etc. La seva mitjana d’edat ha estat de 49 anys.

En relació a la funcionalitat assolida, en la següent figura es mostra com els nostres pacients aconsegueixen una millora del nivell funcional, tant en l’àrea cognitiva com en la motora (valorades amb l’escala FIM). En la valoració total, s’obté una millora de 17 punts de l’alta respecte a l’ingrés.

L’escala FIM mesura la capacitat d’independència del pacient per realitzar les activitats de la vida diària (AVDs). El FIM-Cognitiu té un rang de valors de 5 a 35 punts i el FIM-Motor de 13 a 91 punts. El FIM-Total resulta de la suma de les dues àrees (cognitiva i motora) i la puntuació va de 18 a 126 punts, de manera que quan més alta és la puntuació, millor és el nivell de funcionalitat del pacient.

Finalment, un altre indicador relacionat amb la millora de la funcionalitat, és el fet  que el 81% dels pacients que van ingressar amb cànula de traqueotomia van aconseguir marxar d’alta sense cànula.