2022 ACTIVITAT I RESULTATS ASSISTENCIALS

Resultats del procés rehabilitador – dany cerebral

Proces rehabilitador dany cerebral

Durant el 2022, varen finalitzar el seu procés neurorehabilitador especialitzat i intensiu 358 pacients adults amb dany cerebral adquirit, dels quals el 23% eren d’origen traumàtic (TCE, traumatisme cranioencefàlic), el 55% d’origen vascular (MVC, malaltia vascular cerebral) i el 22% derivat d’altres patologies.

Tipus de lesióPacients
Traumatisme cranioencefàlic83 (23,2%)
Ictus(MVC)195 (54,5%)
Altres DC no trumàtics80 (22,4%)
Total358 (100%)
La seva mitjana d’edat ha estat de 48 anys i la majoria dels pacients són homes (67%). El nivell d’estudis més freqüent entre la població atesa és la secundària, seguit dels estudis primaris i superiors. A continuació es detallen els gràfics amb dades demogràfiques

Població per gènere

Entre els pacients donats d’alta l’any 2022, només el 2,1% van ser reingressos per complicacions (prèvies als 2 anys des de l’alta assistencial). Les complicacions ateses han estat per cirurgia de traumatologia i cirurgia digestiva.

Situació psicosocial

Analitzem el destí del pacient amb Dany Cerebral Adquirit un cop ha rebut l’alta hospitalària i també amb qui conviu i el seu nivell d’interrelació amb altres persones i el seu entorn, a fi d’avaluar el resultat del procés neurorehabilitador.

Un cop finalitzat el procés rehabilitador, el 83% dels pacients amb DCA torna al seu domicili o a un nou domicili. El 17% ha requerit una alternativa institucional de caràcter transitori o definitiu.

Si analitzem la situació de convivència a l’ingrés i a l’alta, s’observen algunes variacions. Augmenten els casos de les persones que tornen a viure amb els seus pares després de l’alta i s’incrementen els casos de pacients que han d’ingressar en una institució. Per altra banda, disminueixen els casos de convivència amb la parella, així com les persones que viuen soles o amb companys de domicili.

Per altra banda, avaluem la situació sociofamiliar del pacient, que ens ajuda a detectar situacions de risc social i a realitzar una intervenció adequada a les necessitats socials de cada pacient. L’any 2022, en el 43% dels casos ha millorat la situació sociofamiliar del pacient a l’alta, en el 27% es manté i en el 30% empitjora.

Els resultats s’han calculat amb l’EVSF-IG, la qual és una adaptació de l’Escala de Valoració Sociofamiliar de Gijón. Aquesta escala ens permet classificar els pacients segons 4 categories (Sense dificultats socials ≤ 5 punts; Lleus dificultats socials de 6 a 9 punts; Importants dificultats socials de 10 a 14 punts i Greus dificultats socials ≥ 15 punts).

Millora de l’autonomia funcional

Per tal de mesurar i avaluar la millora de la funcionalitat, de les persones amb DCA, cal diferenciar entre aquelles d’origen traumàtic, vascular o per altres patologies.

TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC

Dels 83 pacients amb traumatisme cranioencefàlic (TCE) atesos per tractament i rehabilitació, el 92,7% presentava a l’ingrés una afectació greu segons la Glasgow Coma Scale. La seva edat mitjana era de 40 anys.

Una de les escales de valoració de severitat que utilitzem és la Disability Rating Scale (DRS). D’acord amb els resultats obtinguts, podem afirmar que els nostres pacients han passat d’una discapacitat greu a l’ingrés (gairebé 12 punts) a una discapacitat moderadament greu a l’alta (7, 15 punts), amb una millora de 4,31 punts de mitjana (p<0.01).

La DRS és una escala dissenyada per a la valoració dels pacients que han patit un TCE moderat sever. La puntuació total de la DRS oscil·la entre 0 (absència de discapacitat) i 29 (estat vegetatiu extrem), per tant quant més baix és el valor de puntuació, millor és la situació funcional del pacient. Es considera la següent classificació en grups: 2-3 discapacitat parcial, 4-6 discapacitat moderada, 7-11 discapacitat moderadament greu, 12-16 discapacitat greu, 17-21 discapacitat extremadament greu, 22-24 estat vegetatiu, 25-29 estat vegetatiu extrem.

MALALTIA VASCULAR CEREBRAL

Els 195 pacients que han rebut l’alta clínica per malaltia vascular cerebral tenien una edat mitjana de 52 anys. Per a valorar la seva funcionalitat, s’administra l’escala de Barthel, on s’ha obtingut una millora mitjana de 17,4 punts (p=0.05) a l’alta del pacient respecte el seu ingrés.

L’Escala de Barthel, àmpliament validada per a aquests pacients, mesura la capacitat d’independència del pacient per realitzar les activitats de la vida diària ‑AVDs-. L‘amplitud de l’escala varia de 0 a 100, essent 0 la dependència total i 100 l’autonomia funcional plena per la realització de les AVDs. S’ha considerat com a referència la classificació de Shah et al, Improving Index for Stroke rehabilitation (J Clin Epidemiol 1989). Aquesta considera els següents grups: 0-20 dependència total, 21-60 dependència greu, 61-90 dependència moderada, 91-99 dependència escassa, 100 independència.

ALTRES CAUSES DE DANY CEREBRAL

Han finalitzat el procés rehabilitador 134 pacients amb altres causes de dany cerebral derivades de tumors, anòxies, infeccions, etc. La seva mitjana d’edat ha estat de 48 anys.

En relació a la funcionalitat assolida, en la següent figura es mostra com els nostres pacients aconsegueixen una millora del nivell funcional, tant en l’àrea cognitiva com en la motora (valorades amb l’escala FIM). En la valoració total, s’obté una millora de quasi 10 punts a l’alta respecte a l’ingrés.

L’escala FIM mesura la capacitat d’independència del pacient per realitzar les activitats de la vida diària (AVDs). El FIM-Cognitiu té un rang de valors de 5 a 35 punts i el FIM-Motor de 13 a 91 punts. El FIM-Total resulta de la suma de les dues àrees (cognitiva i motora) i la puntuació va de 18 a 126 punts, de manera que quan més alta és la puntuació, millor és el nivell de funcionalitat del pacient.

Finalment, un altre indicador relacionat amb la millora de la funcionalitat, és el fet que el 83% dels pacients amb dany cerebral que van ingressar amb cànula de traqueotomia van aconseguir marxar d’alta sense cànula.