2023 ACTIVITAT I RESULTATS ASSISTENCIALS

Resultats del procés rehabilitador – lesió medul·lar

Lesió medul·lar

A continuació es presenten els resultats dels pacients amb lesió medul·lar que l’any 2023 van finalitzar el seu procés neurorehabilitador a l’Institut Guttmann i que són majors de 16 anys. D’altra banda, s’aporten dades de pacients que venen a les revisions integrals periòdiques.

Durant el 2023, varen finalitzar el seu procés neurorehabilitador 211 pacients adults amb lesió medul·lar, dels quals el 60% presentava una paraplegia i el 40% una tetraplegia.

Tipus de Lesió
Paraplegia completa3818,01%
Paraplegia incompleta8942,18%
Tetraplegia completa146,64%
Tetraplegia incompleta7033,18%
Total211

La mitjana d’edat fou de 52 anys i la majoria són homes (69%). El nivell d’estudis més freqüent entre la població atesa són els son els secundaris, seguit dels estudis superiors i primaris.

Població per gènere

En el 56% dels casos, l’origen de la lesió és de caràcter mèdic davant un 44% que té un origen traumàtic

Entre els pacients donats d’alta el passat 2023, l’11% van ser reingressos per complicacions (prèvies als 2 anys des de l’alta assistencial). Les principals complicacions ateses derivades de la discapacitat han estat de tipus urològic i traumatològic.

Situació psicosocial

En aquest apartat es recullen els resultats sobre el destí del pacient amb Lesió Medul·lar un cop ha rebut l’alta hospitalària i també amb qui conviu i el seu nivell d’interrelació amb altres persones i el seu entorn.

Un cop finalitzat el procés rehabilitador, el 88% dels pacients amb Lesió Medul·lar ha retornat al seu domicili habitual o a un nou domicili, mentre que el 12% ha requerit una alternativa institucional de caràcter transitori o definitiu. Durant els darrers anys aquest percentatge s’ha mantingut estable amb mínimes variacions (mitjana del 90%).

Si analitzem la situació de convivència a l’ingrés i a l’alta, s’observen algunes variacions. Augmenten els casos de les persones que tornen a viure amb els seus pares després de l’alta i s’incrementen especialment aquells casos que han d’ingressar en una institució. Per altra banda, disminueixen els casos de convivència amb la parella i les persones que viuen soles. 

També duem a terme la valoració sociofamiliar del pacient, que ens ajuda a detectar situacions de risc social i a realitzar una intervenció adequada a les necessitats socials de cada persona. Segons dades de l’any 2023, en el 52% dels casos ha millorat la situació sociofamiliar del pacient a l’alta, en el 34% es manté i en el 14% empitjora.

Els resultats s’han calculat amb l’EVSF-IG, la qual és una adaptació de l’Escala de Valoració Sociofamiliar de Gijón. Aquesta escala ens permet classificar els pacients segons 4 categories (Sense dificultats socials ≤ 5 punts; Lleus dificultats socials de 6 a 9 punts; Importants dificultats socials de 10 a 14 punts i Greus dificultats socials ≥ 15 punts).

Qualitat de vida

D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Qualitat de Vida (QdV) és “la percepció que un individu té de la seva posició en la vida en el context de la cultura i del sistema de valors en els quals viu i en relació amb els seus objectius, les seves expectatives, estàndards i preocupacions”.

És un concepte ampli que inclou la salut física de la persona, el seu estat psicològic, el nivell d’independència, les seves relacions socials, les creences personals i la seva relació amb el context. Des de l’Institut Guttmann, treballem de manera transversal i des de la interdisciplinarietat per millorar la qualitat de vida dels nostres pacients.

Per a obtenir informació sobre la percepció de la QdV dels nostres pacients, utilitzem l’ítem 1 de l’escala WHOQOL-BREF, qüestionari de qualitat de vida de l’OMS. A partir de la pregunta “Com puntuaries la teva qualitat de vida?” els subjectes responen fent servir d’un format de resposta tipus Likert de cinc punts.

Les dades analitzades evidencien que després del tractament neurorehabilitador la percepció de la qualitat de vida (QdV) millora en el 50% dels casos.

Comparació de la percepció de la qualitat de vida a l’ingrés i a l’alta:

Aquests resultats s’obtenen a partir de l’ítem de Qualitat de Vida Global  de l’escala WHOQOL-BREF. Té un rang de valors de 1 a 5 en una escala tipus Likert, de manera que quan més alta és la puntuació, més elevada és la percepció de qualitat de vida de la persona.

Per altra banda, un dels indicadors que pot condicionar el procés rehabilitador i els seus resultats és la presencia de malestar emocional reactiu.

L’Escala d’Ansietat i Depressió Hospitalària (HADS) és una escala d’autovaloració que s’utilitza com a instrument per a detectar estats de depressió i ansietat en el marc de l’ingrés hospitalari o de les consultes externes. Les sub-escales de depressió i ansietat són també mesures vàlides de la severitat de les alteracions emocionals. Els ítems que composen la sub-escala de depressió estan àmpliament basats en els símptomes centrals de la psicopatologia de la depressió i els ítems que formen la sub-escala d’ansietat estan basats en manifestacions psíquiques de l’ansietat situacional.

A partir d’un estudi predictiu realitzat amb dades de l’Institut Guttmann, podem concloure que la presencia de símptomes de depressió a l’ingrés influeix de manera estadísticament significativa en la percepció de qualitat de vida a l’alta. D’acord amb aquesta premissa, treballem intensament i de manera personalitzada l’atenció psicològica dels nostres pacients incidint en la millora dels símptomes de depressió i d’ansietat.

Mitjana IngrésMitjana Alta
Ansietat4,943,39
Depressió4,373,52

L’estat de depressió es mesura a partir de l’escala HADS, Escala de Ansietat i Depressió Hospitalària. El qüestionari està format per 14 ítems dividits en dues subescales d’Ansietat (HAD-A) i Depressió (HAD-D), cada una d’elles consta de 7 ítems que es valoren en una escala de tipus Likert amb puntuacions de 0 a 3 , corresponent a la puntuació 0 a la resposta més favorable i 3 a la resposta menys favorable. Les puntuacions de cada subescala oscil·len entre 0 i 21. A major puntuació major risc de presència de simptomatologia i de malestar emocional.

Millora de l’autonomia funcional

La funcionalitat assolida pels nostres pacients la mesurem amb l’escala internacional Functional Independence Measure (FIM). Els pacients amb lesió medul·lar presenten una millora de la independència funcional global de 17,9 punts a l’alta en la puntuació total. Pel que fa la millora de la funcionalitat motora, els pacients donats d’alta el 2022 milloren de mitjana 17,4 punts.

L’escala FIM mesura la capacitat d’independència del pacient per realitzar les activitats de la vida diària (AVDs). El FIM-Total resulta de la suma de les dues àrees (cognitiva i motora) i la puntuació va de 18 a 126 punts, de manera que quan més alta és la puntuació, millor és el nivell de funcionalitat del pacient.

D’altra banda, també utilitzem l’Spinal Cord Injury Measure (SCIM III), l’escala de valoració funcional que utilitza el Grup EMSCI (European Multicenter Study about Spinal Cord Injury), associació que integra els millors hospitals de rehabilitació europeus.Tal com mostra la següent figura, els pacients de l’Institut Guttmann experimenten una millora de la seva funcionalitat de 17,6 punts.

L’escala SCIM III mesura la independència funcional de manera específica en les lesions medul·lars. Té un rang de valors de 0 a 100 punts, de manera que quan més alta és la puntuació, més independent és la persona (0 dependència completa, 100 independència total).

Per últim, un altre indicador relacionat amb la millora de la funcionalitat, és el fet que el 47,37% dels pacients que van ingressar amb cànula de traqueotomia durant l’any 2023 van aconseguir marxar d’alta sense cànula.